El dia que vaig veure dofins rosats.

Aquest (amb molta pena i ja anyorança) és l’últim post amazònic, ja que el meu temps a la selva s’ha acabat per donar pas a les fredes montanyes andines, però d’això ja en parlaré més endavant.

Això sí, tanco la meva etapa selvàtica ben amunt, havent tingut el privilegi de veure els dofins rosats de l’Amazones, havent-me banyat al riu més caudalós del món i havent vist els famosos caimans, manatís, piranyes i paiches.

Fa unes 3 setmanes vaig anar a un tour a l’Amazones on es podien veure dofins pero no em vam veure cap i em vaig quedar amb l’espina clavada, així que vam agafar la barca i vam anar cap a l’Amazones a divisar dofins si o si. Ja de pas, vam passar a fer una visita a Fundo Pedrito, un lloc mooolt encantador on vam veure en semi-llibertat les piranyes, els caimans, els manatís i els paiches (el segon peix d’aigua dolça del món, superant els 3m de llargària i pesant fins a 250kg).

Després vam parar per fer un bany a una zona tranquila del Amazones, però encara sent tranquila la corrent era fortissima! I sí, feia una mica de iuiu nadar per allà sabent que sota teu hi ha DE TOT, pero ja m’havia banyat abans al riu Nanay (el riu que passa pel lodge) així que es podria dir que ja estava curada d’espants pel que fa a aigues poc clares.

I ja per fi els dofins! Vam trigar ben bé una hora llarga per trobar-los però a la fi ho vam aconseguir i va ser una experiència realment emocionant. Veure dofins salvatges era un gran somni (i nedar-hi queda pendent!) i es va complir i de sobres. : D La llàstima es que els dofins rosats no salten tant com els grisos de l’oceà, així que era molt difícil fer fotos, però tot queda a la memòria.

I ja els últims dies va ser de despedida dels nens, de la gent maquissima del Lodge, d’Iquitos, de Loreto i de l’Amazònia per agafar un vol cap a Lima i d’allà un bus de 22h cap a Cusco. Una experiència terrorífica que no explicarem ara per no empanyar el bon rotllo d’aquest post. 😀

image

Botigueta de remeis naturals a Iquitos.

image

Mirant. (i suant! 42 graus mal portats)

image

Esquelets de cap de mico :s

image

Amb un guacamayo que m’hagués endut a casa. 😀

image

Victòria Regia, els famosos nenúfars gegants. (poden soportar el pes d’un nadó!)

image

Caimans

image

Selfie (sense pal) amb els caimans lol

image

Veo, veo…

image

Acariciant els manatís

image

El bany a l’Amazones (també podria ser el Mediterrani amb la mar bruta XD)

image

La taca gris enmig del riu? Allò era un dofí haha, ho sé, no es veu res. 😦

image

Foto finish amb algunes nenes de San Pedro

image

L’últim bany al Riu Nanay.

image

Adéu Amazònia! 

PD: El feedback sempre fa il·lusió  (i més des de l’altre banda de l’oceà) així que si us ha agradat, si no, si penseu que he d’anar alli o allà, poseu un comentari, va! : D

Anuncis

Els nens de San Pedro

És molt tòpic però una de les coses que estic gaudint més en la meva estada al poble de San Pedro son els seus nens. Totes les voluntàries anem a l’escola a fer classes d’anglès de 7:30 a 8:30 (abans de començar les classes) i després, tallers a la tarda. Jo m’ocupo de primero i segundo grado, la classe dels petits (de 6 a 9 anys) i puc assegurar que em posaria a la maleta al 90% d’ells, son carinyosos i amb moltes ganes d’aprendre.

No ens ha donat temps de fer massa cosa però estic contenta perquè els nens han apres totes les salutacions, molts colors i els números de l’1 al 20! No faran gaire cosa si es troben un guiri però com a minim li diran “good morning”! haha

Ara, no tot és maco. El professor és un home que les ganes d’ensenyar se li van passar fa 20 anys, un home que a la mínima s’escaqueja, fent que molts dies els nens potser tinguin una hora de classe diaria de les 5 que tenen estipulades. De fet, quan vam anar a parlar amb ell sobre fer classes d’introducció d’anglès als nens, es va posar contentissim i va dir que féssim dues hores, de 10:30 a 12:30. Ja, ells que marxen a les 12:30 i així el professor es petava dues hores de classe (que els nens realment necessiten) perquè nosaltres fessim la seva feina. Al final vam decidir agregar una hora extra en comptes de restar hores lectives i tots contents (menys el professor).

Es un altre tòpic suat però quants nens occidentals (o més aviat la societat occidental, els nens no tenen cap culpa) haurien d’aprendre de la felicitat d’aquests nens sense TV, sense consola, sense tablet, sense internet… Amb una pilota poden jugar toooota l tarda hores i hores sense avorrir-se.

Ah! Els noms fan molta gràcia. A la meva classe tinc una Mylady, un Clive (es pronuncia Clive, no Claif pronunciat en anglès), una Keila i altres noms que la veritat, són massa exòtics perquè em pugui enrecordar.

L'escola
L’escola
El carrer Principal del Poble de San Pedro, amb l'esglèsia.
El carrer Principal del Poble de San Pedro, amb l’esglèsia.
Servint l'esmorzar
Servint Chicha Morada
Hora de l'Esmorzar!
Hora de l’Esmorzar!
Els nens s'ocupen de tancar les finestres amb total seguretat XD
Els nens s’ocupen de tancar les finestres amb total seguretat XD
Classes d'anglès i tallers infantils.
Classes d’anglès i tallers infantils.
Taller del cuenta-cuentos.
Taller del cuentacuentos.
Ensenyant a jugar al pica-paret :D
Ensenyant a jugar al pica-paret 😀
Nens
Els nens ❤
7
La felicitá a a a a
Jugant a futbol + gallina
Jugant a futbol + gallina

Iquitos

Bonjour!

Què fer quan vius a un poble de menys de 100 habitants sense cap servei i necessites comprar? Doncs agafar la barca i navegar aproximadament 40min fins anar cap a la ciutat més propera, Iquitos.

Iquitos és la ciutat més gran de l’Amazonia Peruana i la sisena ciutat més poblada del Perú, amb mig milió d’habitants. La ciutat només està connectada per aire i per riu a la resta del país i es considera com la ciutat més poblada del món sense accés terrestre. Jo encara no hi havia anat, només a la carretera sense asfaltar Aeroport-Port, i de nit! Així que m’esperava una ciutat bastant més pobre de la que em vaig trobar finalment. La ciutat te racons molt molt bruts i deixats però en general em va agradar prou! Em va fer gràcia perquè realment segueixo pensant que Lima és la ciutat més sorollosa que he trobat mai, però a la wikipèdia diu sobre Iquitos:

“La contaminación sonora provocada por su ruidoso transporte público también afecta seriamente a la ciudad, y siempre ha sido tolerada ignorando las alarmas a pesar de cobrar gran intensidad en los últimos años. El frenético ruido urbano de hasta 115 decibeles sobrepasan el nivel deseable (70 dB) indicado por la Organización Mundial de la Salud y, por lo tanto, convierte a Iquitos en la ciudad más ruidosa de Latinoamérica.”

És cert que els motocarros d’aqui són MOLT sorollosos, però el trànsit i les bocines constants de Lima eren moolt pitjor. ^^’

A Iquitos ens va caure un diluvi universal (i això que no estem en temporada de pluges!) però vam aprofitar igualment per fer compres al mercat de Belén pels projectes que estem desenvolupant a l’alberg. Aquest mercat és un punt important de reunió de tot Iquitos i voltants, per comprar productes típics de la regió o realment, el que tu vulguis, ja que allà apart de fruites, verdures, peixos i especies, vam trobar una ferreteria ambulant haha.

Després al tornar a San Pedro vam tornar a agafar la barca i ens vam relaxar una mica pescant al riu Nanay i veient la posta de sol.

La casa de Fierro de Gustave Eiffel. Una de les mostres millor conservades de l'arquitectura civil de Perú. Es també considerat com la primera casa prefabricada d'América.
La casa de Fierro de Gustave Eiffel. Una de les mostres millor conservades de l’arquitectura civil de Perú. Es també considerat com la primera casa prefabricada d’América.
El lloc on vam dinar al Mercat de Belen. Street Food en tota regla!
El lloc on vam dinar al Mercat de Belen. Street Food en tota regla!
Un vaixell abandonat enmig de la selva. No he trobat la història! :(
Un vaixell abandonat enmig de la selva. No he pogut trobat la història! 😦
Mercat de Belen sota el Diluvi.
Mercat de Belen sota el diluvi.
Cute fill de venedor jugant amb les llimes i la pluja. :D
Cute fill de venedor jugant amb les llimes i la pluja. 😀
Al bar Ikaro
Al bar Ikaro.
Motocarros i motos. Evidentment sense casc!
Motocarros i motos. Evidentment sense casc!
Casos reportados 2015: Dengue-> 1805 Leptospirosis -> 261 Malaria -> 23.000
Casos reportados 2015:
Dengue-> 1805
Leptospirosis -> 261
Malaria -> 23.000
Qualsevol lloc és aprofitable per dir posar un anunci de "se vende una casa", no?
Qualsevol lloc és aprofitable per dir posar un anunci de “se vende una casa”, no?
Tornant a San Pedro
Tornant a San Pedro
Navegant, navegant...
Navegant, navegant…
Pescant
Pescant
No és díficil tenir paciència perquè piquin amb aquesta vista. :)
No és díficil tenir paciència perquè piquin amb aquesta vista. 🙂

Continua llegint “Iquitos”

Coneixent la Selva.

Ahir vam anar amb el guia (un local de 70 anys fort, atlètic i que ho sabia TOT de plantes/arbres medicinals) selva endins. Vam caminar en total unes 8 hores (amb pantalons llargs i botes a 40 graus!) per ara sí, veure l’autèntica selva, la de jaguars, la de serps/aranyes/formigues verinoses i la de vegetació que s’ha de tallar amb el matxete per passar. El tram es divedeix en dos trossos, el primer la selva “normal”, amb que els locals tenen la seves plantacions (yuca, platans…) i hi ha un camí establert fins arribar a l’arbre més gran que he vist mai, un arbre quatrecentenari de més de 40metres anomenat Lapuna amb unes arrels que ja podien ser un altre arbre, també hi havia lianes per fer una mica de Tarzán. A partir d’allà acaba la selva de propietat particular i comença la selva sense límits. Cal dir que es nota la diferencia, de sobte els arbres son 5 metres més alts i cada vegada es feia més difícil poder passar per tota l’espesa vegetació. Estàvem molt expectants per veure micos o serps però feiem molt soroll caminant i s’amagaven ràpid : (

La veritat es que es una sensació única sentir el poder de la selva. La sensació que tot pot passar en qualsevol moment perquè estàs al seu territori és una adrenalina bastant interessant. D’animals no em vam veure cap però d’insectes tots els que vulguèssim i més, aranyes de colorins, formigues del tamany d’una ungla de color vermell i eixams de mosquits. Yaaaaay. : D

La nota curiosa va ser quan vam arribar a un lloc amb ombra per descansar una estona i agafar forces. Estàvem afamats i sense menjar i el guía sense preguntar ni avisar va començar a tallar una palmera a cops de matxete fins que la va tombar! D’allà va començar a pelar el que es la part grossa del tronc per treure la “chamba” (no recordo exactament si era aixi el nom!) que venia a ser una mena de pegadolça molt bona i refrescant. Ara, tallar una palmera per donar un aperitiu a 5 persones es de les coses mes bizarres que he vist mai haha. Ja no vam trigar gaire més en donar mitja volta i tornar a casa, completament exhaustos, però contents de l’aventura.

Bebent l'aigua fresca sortida d'un tronc! Estava molt i molt bona! Aquest arbre és tot un must per qualsevol expedicionari selvàtic que es quedi sense aigua!
Bebent l’aigua fresca sortida d’un tronc! Estava molt i molt bona! Aquest arbre és tot un must per qualsevol expedicionari selvàtic que es quedi sense aigua!
La granota-fulla. Perquè la vam veure saltar i la vam veure, sinó es camufla entre les fulles i no es veu per a res.
La granota-fulla. Perquè la vam veure saltar i la vam veure, sinó es camufla entre les fulles i no es veu per a res.
La copa de l'arbre gegantí.
La copa de l’arbre gegantí.
Les lianes!
Les lianes!
Un dels
Un dels “ponts” molt precaris, haha.
Un altre pont precari. No vaig caure a cap, si es el que us esteu preguntant! : D (ho sento, no puc voltar l foto)
Un altre pont precari. No vaig caure a cap, si es el que us esteu preguntant! : D (ho sento, no puc voltar l foto)
El brutal guia.
El brutal guia.
Selva
Selva
Les papallones de per aquí son realment espectaculars!
Les papallones de per aquí son realment espectaculars!
Saltamartí de colorines ^^'
Saltamartí de colorines ^^’
El guia va agafar una pinya de per allà, ens la va tallar i amb fulles de morera, ens va preparar una taula. Ole ell : D
El guia va agafar una pinya de per allà, ens la va tallar i amb fulles de morera, ens va preparar una taula. Ole ell : D
Un dels locals amb dos peixos enormes que havia pescat al riu on anem a banyar-nos haha
Un dels locals amb dos peixos enormes que havia pescat al riu on anem a banyar-nos haha
I els peixos anteriors, van acabar aquí, per sopar a la brasa!
I els peixos anteriors, van acabar aquí per sopar : D

Fent un tour per l’Amazones.

Ahir vaig aprofitar per fer un dels tours que fan al lloc on colaboro. Són molt de guiri però en surt gratuït com a voluntària així que s’havia d’aprofitar! S’esmorza a les 6:30 i a les 7 ja s’està navegant pel riu Nanay. Semblara molt d’hora per començar però ja he pogut constatar que aquí aixecar-se sobre les 5 amb la sortida del sol és el més normal del món (jo també ja m’hi he acostumat!) així que sortint a les 7 ja has tingut suficient temps per fer tot el que hagis de fer abans de l’excursió.

La barca no és massa gran i te un motor petit, així que encara que les distàncies no siguin grans, massa ràpid no es va i es triga força. La primera parada després de navegar durant 1h 30 pel riu Nanay va ser el centre de rescat d’animals “Pilpintuwasi” al poble de Padre Cocha. Allà s’hi porten animals amazònics que han sigut víctimes del tràfic ilegal d’animals (per vendre a zoo’s, circs o per fer pells) i han sigut incautats a l’aeroport o al port. Hi ha de tot, micos, un jaguar, ossos perezosos (no se la traducció en català!) i un llarg etcètera. Fan tota aquesta feina pels animals de manera voluntària i sense rebre cap subvenció del govern, cosa que ja te mèrit. També la seva feina és conscienciar als locals de la importància de conservar la flora i la fauna amazònica. Ens van explicar, per exemple, com a l’época que les tortugues posen els ous a la sorra del riu, la gent d’aquí surten corrents a la matinada per ser els primers en robar els ous i vendre’ls, fent que les tortugues no tinguin descendència i s’acabin pràcticament extingint en aquesta part del riu.

Després vam anar a fer una mica de paripé amb la tribu indígena “Bora”. Segons ens han explicat, aquí al Perú està molt molt mal vist ser índigena, la gent perd (voluntàriament) les seves arrels per tal de nosermenysque, fet que ha acabat amb la desaparició de la gran majoria de tribus indigenes. Ara queden dos sectors, les tribus que conserven la seva llengua, la seva cultura, els seus balls o la seva vestimenta però només per mostrar als turistes. És a dir, són qui són i se’n onorgulleixen però han passat a la vida “moderna” i ensenyen la seva cultura en passis turistics, cosa que a mi, em va fer sentir realment incòmoda. L’altre sector és el que viu molt molt molt endins de la selva i són violents amb l’enèmic exterior, és a dir, ni volen ser molestats ni volen companyia, només viure en pau. Fair enough.

En aquest teatre que ens van fer, ens van posat artesania al coll i al cap, i ens van fer ballar amb ells. Qualsevol que em conegui sabrà que això em va fer una gràcia… 😀 Després ens van ballar un parell de dances de la seva tribu i després… lo important, a vendre als rics turistes! I de sobte em van aparèixer totes les noies de la tribu encerclant-me i posant-me braçalets, penjolls, anells amb un agobio bastant important. Clar, en el fons sap greu dir que no perquè realment viuen d’això però… De fet, et cobren la voluntat per haver ballat amb ells així que alguna cosa sempre en treuen.

Ja després vam anar a dinar a una de les “platges” d’allà, on vam poder banyar-nos al autèntic riu Amazones. I sí, hi han piranyes. Però les piranyes només mosseguen si tens una ferida perquè oloren la sang, si tu no tens cap ferida (o si no tens la regla haha) pots banyar-te sense problema i així ho vaig fer! L’aigua està molt molt calenta i fa una mica d’angunieta, però a 40 graus, era això o morir de calor ^^’

Res mes, avui plou i te tota la pinta que plourà tot el dia aixi que tocarà fer feina “de despatx” amb vistes i olors privilegiades.

Una de les platges del riu amb cavalls salvatges! :O
Una de les platges del riu amb cavalls salvatges! :O
Papallona preciosa. <3
Papallona molt awesome.
Els lloros de la reserva, molt simpàtics.
Els lloros de la reserva, molt catxondos.
Un dels micos que han d'estar engabiats per agressius amb les persones. Aquest especialment tenia molta tírria a les dones!
Un dels micos que han d’estar engabiats per agressius amb les persones. Aquest especialment tenia molta tírria a les dones!
Aquest ja era un mico sociable i ens va estar acompanyant durant tota la visita!
Aquest ja era un mico sociable i ens va estar acompanyant durant tota la visita! (he intentat posar recta la foto però no puc ^^’)
Tucán!
Tucán!
"Ballant" les danses tribals, haha. Tela.
“Ballant” les danses tribals, haha. Tela.
Podría ser el desert, de fet, la sensacio tèrmica era de desert, però era una de les platges del riu amb sorra natural.
Podría ser el desert, de fet, la sensacio tèrmica era de desert, però era una de les platges del riu amb sorra natural.
Un peix dracula (no es una piranya!)
Un peix Drácula (no es una piranya!)
Us imagineu rebre una mossegada d'aquest peix? Huas!
Us imagineu rebre una mossegada d’aquest peix? Huas!

L’Amazones Peruà

Ahir (per fi!) vaig deixar Lima i va començar l’aventura de debò, cap a la selva! Només baixar de l’avió a Iquitos ja vaig notar una onada de calor i humitat molt molt enganxifosa, com Barcelona però doblement pitjor, i això que ja era de nit! Allà em van venir a buscar a l’aeroport amb un “mototaxi” el vehicle més insegur amb el que hauré viatjat mai haha. Consisteix amb un ciclomotor (jo juraria que no arriba ni a moto) amb una mena de carro darrere, on va el passatger. La carretera cap al Port d’Iquitos era sense asfaltar i plena de forats, per lo que anava botant com una pilota de ping pong allà dins. Segurament semblava una boja perquè no em podia contenir el riure de com de còmica era la situació i de com m’aferrava a la motxila perquè no caigués haha.

Un cop al Port vam agafar una canoa que ens duria fins a selva endins. Molt i molt emocionant poder tindre el privilegi de navegar de nit per un riu amazònic, amb tot el misteri que comporta. “Només” vaig veure peixos saltarins caçant mosquits i la nit més estrellada que hagi vist mai. Per acabar, vam caminar 40 minuts selva endins per anar a San Pedro, on estic allotjada. Normalment es camina uns 10 minuts però ara és temporada de sequia i no hi ha massa caudal al riu, així que toca fer-ho a peu per un camí alternatiu. Vaig arribar i casi immediatament em van posar un plat a taula, un bon peix fresc a la brasa amb arròs, menú selvàtic!

La fauna? Doncs m’han dit que hi han serps verinoses (i letals!) a 1h caminant, però aquí on estic allotjada no. Que l’altre dia van caçar un jaguar que s’havia menjat un cavall al poble i que es pot anar a pescar piranyes al riu. D’altre banda també hi ha petits micos pels arbres i jo visc amb dos gats (que es passen tot el dia dormint haha) i un gos.

Sensacions de la primera nit dormint a la selva? Molt soroll, molt! Molts animals son nocturns així que la nit és hora punta per tot tipus de sorolls. M’he aixecat a les 5:30 del matí amb la sortida del sol. Les habitacions tenen mosquiteres en comptes de finestres o cortines, així que es fa realment difícil dormir amb una habitació totalment plena de llum i els galls del poble cantant. Però no em queixo per a res, l’experiència val MOLT la pena i encara que a 35 graus, això és el cel. 🙂

Un dels mototaxis veïns , per cert bastant nou, el meu estava mes fet pols!!.
Un dels mototaxis veïns , per cert bastant nou, el meu estava mes fet pols.
La meva habitació!!
La meva habitació
Aquesta es l'estampa que m'he trobat aquest matí, el gat dormint a l'hamaca haha
Aquesta es l’estampa que m’he trobat aquest matí, el gat dormint a l’hamaca haha
la canoa en la que vaig arribar ahir a la nit
la canoa en la que vaig arribar ahir a la nit
Les vistes des de la cuina
Les vistes des de la cuina
Des d'aqui us escric!
Des d’aqui us escric

Lima, ciutat de contrastos.

Ciutat de contrastos, sens dubte. Després de passar 3 dies a la zona pobre de la ciutat, ara he pogut conèixer una altre visió del país, la classe mitjana i alta. L’alta es on estic allotjada ara,  Miraflores, i dóna bastant que desitjar, amb un “mírame que soy rico” bastant trallable. D’altre banda, de la mà d’un noi limeny del couchsurfing he pogut conèixer els barris on resideixen les classes populars obreres i aquí si, em va encantar. Em va presentar la seva família al barri de Surco on vaig poder menjar un deliciós Carapulca cuinat per la seva àvia! Amb el menjar que estic menjant aquests dies realment s’ha de fer una entrada al blog apart perquè és massa massa bona. Només dues paraules: LOMO SALTADO.

Tornant a Miraflores, si que hi una cosa que m’agrada molt, el Parque Kennedy o també anomenat el Parque de los gatos. Per què?

IMG_2976

IMG_2973

IMG_2971

IMG_2970

Gats, gats everywhere. Però son gats que en la majoria, es deixen tocar i acariciar. De fet, si estàs assegut a un dels bancs del parc el més possible és que vingui un d’aquests gatets a la teva falda per rebre mimos! Si esteu interessats, aqui podeu trobar la historia del parc i els gats. No és or tot el que brilla però, mentre estava a un banc jugant a un mixino es va apropar una senyora gran dient-me que ella vivia al bloc del davant i que la pudor cada matí a pipí de gat era insufrible haha, pobre.

Una altre cosa que val la pena de Miraflores es el Malecón on pots veure l’oceà pacífic amb esplendor i on es tipic de fer una volta per la costa limenya amb parapent (tipic pels turistes perquè per mi i els peruans té un preu una mica passat de voltes…). Y el parque del amor! Grata sorpresa la que em vaig trobar, un parc PRECIÓS amb tot de frases romàntiques i una escultura gegant d’una parella fent-se un petó . Molt i molt cute.

IMG_2977

L’estàtua es de Víctor Delfin, un artista peruà.

IMG_2978

IMG_2979

IMG_2981

“He de volver a ti como al lugar del crimen”

IMG_2980

l’Oceà!

IMG_2982

Per cert, no puc acabar sense dir que ahir vaig provar el Emoliente. Un beguda medicinal a base de un milió de coses diferents. Deixem a la wikipedia parlar per mi:

El emoliente es una bebida que se prepara en base a granos tostados decebada, extractos de hierbas medicinales, azúcar y jugo de limón. Es de bajo contenido nutricional, aunque puede aportar a la dieta algo de carbohidratos, minerales y vitamina C. Su mejor valor es el medicinal.

Entre las hierbas más usadas están la cola de caballo, linaza, alfalfa, llantén y boldo. En años recientes, el emoliente —especialmente el que se expende en las calles en carretillas ambulantes — ha ido incorporando toda una serie de novedosas plantas medicinales —especialmente peruanas—, algunas de las cuales se han incorporado a él debido a la fama mundial que últimamente han conseguido. Entre las plantas actualmente de moda, tenemos la uña de gato, maca, chancapiedra, sangre de grado, muña, aloe o sábila, etc.

No se si tenia uña de gato o sangre de grado però el que si puc afirmar es que era un brevatge clarament diurètic 😀

Benvinguts al diari de viatge! Impressions sobre Lima.

Suposo que l’afició a llegir blocs de viatgers m’ha fet decidir a empendre el meu propi així que sigueu benvinguts i espero que gaudiu dels textos tant com jo espero gaudir aquesta experiencia/bogeria. I quina és aquesta anada d’olla? Bàsicament posar-me la motxilla a l’esquena i fer realitat un gran somni, conèixer Sud-Amèrica desde dins, intensament. Com? La idea és a anar a fer wwooffing (treballar a canvi de menjar i hospedatge) i poder conèixer més enllà del que s’arriba com a turista. No tinc viatge de tornada, veurem com aguanten les forces i si s’allarga o no.

Fa un tres dies vaig arribar al Perú, el meu primer voluntariat serà a un poble prop d’Iquitos anomenat San Pedro, a la selva amazònica, prop de la frontera amb Ecuador, Colombia i Brazil, però fins el dia 5 no surt el meu avió i mentrestant sóc a Lima, la capital. Lima la gris com l’anomenen per aquí. Coses que m’han cridat l’atenció com a europea del “primer món” (sí, el terme és ranci).

  • Els cotxes fan rallies pel mig de la ciutat, i no exagero. S’adelanten uns a altres sense mirar si hi haurà un cotxe prop amb qui tocar, es passen tots els semàfors i el més important, tenen un trastorn obsessiu compulsiu amb el pito del cotxe. Piten per tot, Piten per girar a l’esquerra, per girar a la dreta, per passar un semàfor, el taxi quan passa davant teu per dir-te que pugis, quan hi ha caravana enmig de la ciutat (tothom sap que els pitos fan desaparèixer les cues) i així, per tot. La contaminació atmosfèrica és molt bèstia però és que la sonora és insufrible.
  • Els busos i taxis. Aquí “tothom” és taxista, si tens un cotxe ja pots a anar a la cerca de clients i a regatejar. Aquí el taxi es una mica més popular que a Europa, però com no, l’estrella de la ciutat són uns petits busos destartalats que també fan rallies, piten i agafen gent en marxa. Jo sóc defensora del transport públic i molt anti taxi, però aquesta ciutat m’ha superat. Ahir vaig agafar bus i no donava crèdit de a quantes persones vam estar a punt d’atropellar, quants cops vam estar a punt de topar amb un cotxe o quantes mirades vaig rebre per ser una blanca al bus. El final de la historia és bastant trist, em vaig acabar perdent en una barriada molt poc recomendable… ^^’
  • Segur que hi ha botiguers mooooolt macos i he tingut molt mala sort però els dependents i dependentes de les botigues que m’he trobat son… Uf! Els hi fa molt de pal fer la seva feina, és a dir, atendrem i explicar-me el que pregunto. En general el concepte atenció al client és baix. Em resulta xocant si més no després d’haver viscut any i mig a UK, cuna del be polite i les manners.
  • L’àrea on estic passant aquests primers dies està bastant bruta i ple de gossos pel carrer (que no vol dir abandonats, simplement passen tot el temps al carrer i no a la casa). En tres dies hauré vist potser més de 50 homes escupint i treient-se mocs a la manera del futbolista (tapant-se un orifici i fent pressió amb l’altre). Molt agradable, ho sé.

Però aquesta és la Lima no turística que he conegut estant allotjada amb un noi del Couchsurfing, ara soc a Miraflores i es totalment el contrari, opulencia, turistes i fins i tot, busos i cotxes menys destartalats. No sé si aquesta versió de la ciutat m’agrada més que l’altre, sincerament. No he pogut fer masses fotos, no és la millor idea treure un iPhone per aquells barris, així que de moment això és el que hi ha!

IMG_2960

Un dels moooooolts gossos pataners.

IMG_2922

La vista des del menjador de la casa on he estat allotjada, al barri de Ingenieros.

IMG_2921

Els cables de la electricitat, molt segur. Aquests encara estaven prou decents.

Fins la propera!